Musculatura estabilitzadora de l’Extremitat inferior – estudi de la influencia de les sinergies muscolars de la cama en relacio a la pathologia de turmell – pag117

The esquinç dels lligaments laterals del turmell és a de les lesions que de manera més freqüent es records a nivell de l’Extremitat inferior. Els individus que han patit aquesta lesió acostumen to show alterations of the postural equilibrium i de la capacitat de percebre the articulació estable, what does augmentar el ris de patir de nou un esquinç al turmell. A més, per a aquesta població també s’han descrit alteracions en els patrons d’activació muscular de grups tant distants al turmell com són els músculs de la regió glútia. Tot això has involved the aparició de diferents protocols d’entrenament neuromotor orientats to disminuir el ris de patir un esquinç de turmell que, malauradament fins avui, have shown baixos nivells d’evidència i efectivitat.
For aquests motius this thesis va tenir dos objectius principals: analitzar l’efectivitat d’un protocol d’entrenament neuromotor com a eina de prevenció sobre la millora de estabilitat dinàmica del turmell, i determinar la relació existent entre els nivells d’activació de la musculatura pèlvica i els de la musculatura estabilitzadora of the turmell. In the first part of the thesis it is necessary to prove the efectivitat d’un protocol clàssic of intervention dissenyat per a la prevenció de l’entorsis de turmell en esportistes (Estudi 1). A partir de la selecció de diferents exercicis proposats for the existent bibliography, a grup de jugadors de les categories inferiors of the Bàsquet Manresa, SAE va realitzar un programa d’entrenament de 6 setmanes de durada, per tal de millorar el seu equilibri. No es van trobar diferències significatives entre els jugadors que van realitzar el protocol respecte els jugadors que van formar part del grup control (sense intervenció). Aquest fet ens goes to think in the possible implicació of altres elements of the cadena cinètica, with the participació of the musculature of the pelvis, in the estabilització of the turmell.
En la segona part of this thesis it is necessary to analyze the influence existent between the activity of the musculature of the pelvis and the electromiographic activity (EMG) of the musculature of the turmell. For això es va estudiar la influència de la realització d’un contracció isomètrica de baixa intensitat (<25% of the MVIC) 2), en relació a diferents paràmetres de les X pressions plantars registrades en una platform for a monopodal balance pocket (Estudi 3) i sobre el nivell d’activitat EMG dels músculs estabilitzadors del turmell quan es veuen sotmesos a una situació de supinació sobtada (Estudi 4).
Els resultats semblen indicate a high relació between the activitat muscular generada a nivell pèlvic i the augment d’activitat EMG registrada a nivell de la musculatura distal de la cama. Aquest fet implies an augment de la rigidesa activa muscular, i per tant una millor sensibilitat dels fusos neuromusculars per tal d’obtenir una response més adequada davant qualsevol agressió de estabilitat articular, i conseqüentment, aquesta activitat muscular pot esdevenir a preventive estratègia a tenir en compte for a la prevenció de les lesions del turmell. Basant-nos en els resultats obtinguts en aquest treball podem concloure que la realització d’un entrenament neuromotor tradicional orientat a la millora de estabilitat del turmell no va suposar un estímul suficient per obtenir millores en la capacitat d’equilibri de la estudiada exhibition . The influència observada entre l’activació de la musculatura proximal de la cuixa i la pròpia del turmell, seems to indicate that the introducció d’exercicis d’entrenament específic de la musculatura estabilitzadora de la pelvis podria represent an interesting eina for a la millora dels nivells d’estabilitat of the turmell.